"[...] corresponden a una duplicidad indudable en mi: me siento a la vez médico y naturalista; y me interesan en el mismo grado las enfermedades y las personas; puede que sea también, aunque no tanto como quisiera, un teórico y un dramaturgo, me arrastran por igual lo científico y lo romántico, y veo constantemente ambos aspectos en la condición humana, y también en esa condición humana quintaesencial de la enfermedad... los animales contraen enfermedades pero sólo el hombre cae radicalmente enfermo."

Oliver Sacks, professor de neurologia clínica a l'Albert Einstein College de Nova York, a El hombre que confundió a su mujer con un sombrero.

Per la Indeterminació

Tinc aquest bloc una mica abandonat, i com que les poques ganes d'escriure es traduïrien amb idees mal expressades, torno amb un nou format, que pel que es veu, està de moda, i es podria anomenar Converses al Feisbuc. Com que les converses en aquest mitjà són una cosa pública, no em prendré la molèstia de demanar als seus participants el permís per publicar-les.

La primera d'elles, és amb un conegut militant convergent igualadí, el Pol. Ja fa uns anys que crec que CiU, més que per la autodeterminació amb que s'omple la boca quan no estan de campanya, aposta per la indeterminació. És a dir, parlar amb la boca petita, no mullar-se, i tirar pilotes fora per no acabar dient que pactaran amb qui els peti i quan els peti, canviant de camisa quan convingui, i sempre obeïnt a la lluita pel poder. La conversa no us la digeriré, perquè no sóc polític ni periodista, i per tant us considero prou dotats per treure'n les vostres pròpies conclusions.

Jordi Bonaventura 

"Un estudio del profesor de Hacienda Pública de la UB Albert Solé, del Departamento de Antoni Castells, muestra que CiU en la Generalitat y el PP en Madrid es la mejor combinación para que Catalunya obtenga resultados." Tremosa dixt.

M'ho pots valorar??

i aquesta obsessió que té l'home per Dinamarca? tant li agraden les galetes de mantega??

 Pol Gomà Deàs el 04 juny a les 10:17

Ell només cita les conclusions d'un estudi, tot i que no vol dir que no ho pensi.

El tema de Dinamarca és perquè tots els eurodiputats danesos, siguin del partit que siguin, voten junts en temes que afecten directament a Dinamarca.

 Jordi Bonaventura el 04 juny a les 10:34

però ho pensa o no ho pensa? 

i és un "pensament" de partit o personal??

pensa que això pot condicionar molts vots, no seria bo quedar-nos amb l'ambigüetat, oi??

 Pol Gomà Deàs el 04 juny a les 10:39

No sé si ho pensa, no he parlat mai amb ell.

És personal, hi ha gent que hi està d'acord i d'altres que no.

 Jordi Bonaventura el 04 juny a les 10:43

Fora bo saber què pensen els teus propis candidats abans de donar-los el vot...

Si és personal, quan hagueu d'escollir, suposo que vindrà determinat per la doctrina de partit. Què "pensa" la doctrina de partit en aquest aspecte doncs??

 Jordi Bonaventura el 04 juny a les 10:45

Una pista:

Normalment, jo, quan responc a una pregunta amb una cita, és perquè l'assumeixo. En cas contrari, ja m'encarrego de remarcar pel dret i pel revés que no hi estic d'acord.

 Pol Gomà Deàs el 04 juny a les 10:48

És indiferent que ho pensi o no, on ell tindrà poder de decisió les coses funcionen diferent.

Jordi Pujol va dir aquest dilluns que no es podia pactar amb el PP a Catalunya, els va descartar. A Espanya ja és una altra cosa, i no depèn només d'un partit.

M'estàs preguntant que si prefereixo que governi PP que PSOE?

 Jordi Bonaventura el 04 juny a les 10:55

T'estic preguntant què escolliran els teus caps quan arribi el moment. (I només per curiositat, m'agradaria saber què preferies tu.. i per què).

Jordi Pujol, podent escollir entre PP i ERC va escollir el PP uns quants cops.. permet-me que no me'l cregui gaire si diu això ara que ja té una edat i va demostrar sobradament en els seus últims anys que ja no sabia el què es feia.

Tornant cap al nord, creus que la realitat social de Dinamarca es pot comparar gaire amb la de Catalunya?? ... Llegeix-ne més

 Pol Gomà Deàs el 04 juny a les 11:08

Segurament no ho tenen decidit, depèn dels resultats de les eleccions i dels plantejaments dels altres, també.

Cal veure què demanava ERC, què va donar PP...

La Wiki opina diferent de Dinamarca: http://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_parlamentarias_de_Dinamarca_de_2007

 Jordi Bonaventura el 04 juny a les 11:10

Mulli's Gomà.. no sigui convergent.

 Jordi Bonaventura el 04 juny a les 11:12

la wiki diu que només hi ha partits liberals i ultraliberals, i una minoria 2% roja-verda (per a qui li faci mandra mirar l'enllaç).

Hi ha un Partido Socialista Popular.. això us aniria bé per estalviar-vos maldecaps, oi?? XDD

 Pol Gomà Deàs el 04 juny a les 11:17

Pels catalans és el mateix que governi PP o PSOE -s'ha demostrat amb l'Estatut, finançament, oficialitat del català...-, pel que triaria el que ens donés més, deixant de banda les seves ideologies.

I tu, què preferiries?

 Jordi Bonaventura el 04 juny a les 11:29

Jo no crec en la democràcia tal com l'enteneu vosaltres.

Però si em posessin entre l'espasa i la paret i hagués d'escollir, imagino que em quedaria amb els socialistes, més que res per les maneres: et donen pel cul fent bona cara, i mira... ja que et rebenten, almenys no haver d'aguantar el repapieig.

Apa, vaig al bar a buscar un cafè i un donut de xocolata que hi ha molta feina a fer.

Cada cop em fa més fàstic viure en aquest país de garrulos: Tomás agota las entradas para Barcelona en menos de una hora.

21032009

Avui m'he llevat i, després de l'esmorzar i la dutxa, m'he posat a llegir al balcó. No feia gaire sol i m'ha agafat fred: he anat al Caprabo amb dues parts de xandall que es fan mal i sense pentinar, i m'he comprat una ampolla de vi (el nou Rioja de Torres - no aporta res de nou, però es pot beure). I ara me l'estic bevent al balcó mentre torno a llegir. Ja no fa tant fred. 

Llengua i política

Després d'arribar tard i marxar d'hora a la conferència d'ahir d'en Jordi Sedó, he estat pensant unes quantes hores sobre com n'està de polititzada la llengua o no. No he arribat a cap conclusió clara, i no és aquest l'objectiu d'aquest post. Més aviat va en sentit, i parla del poc llengualitzada que està la política. A ningú sorprenen els jocs de paraules, els eufemismes i el no dir les coses clares per tal de guanyar vots, per desgràcia és una característica intrínseca de la classe política.

Però una cosa que m'ha fet pensar durant tota l'hora del cafè aquest matí, ha estat llegir que "... el viceprimer ministre britànic ha..." Perdó?? Viceprimer? què és això de viceprimer?? Si preguntes a un nen de parvulari que hi ha després del primer, et dirà que el segon, i després el tercer i així successivament. Per què parlem de viceprimer doncs? Tant era l'ego dels que van institucionalitzar el càrrec que no podien veure's com a segons?? En fi.. pensar en això ha estat el meu divertimento de l'hora del cafè, em sembla que m'hauré de buscar companyia per aquests moments i així no devaluar més la imatge que tinc de la política. 

Modigliani

Foteu-vos una copa de bon vi mentre mireu aquest vídeo. És un fragment de Modigliani (2004).

a propòsit...

He de confessar que crec poc en les lleis. Si són massa dures, la gent s'hi enfronta, i amb raó. Si són massa complicades, l'enginy humà troba fàcilment la manera d'escapolir-se per entre les malles d'aquesta fràgil xarxa que va a ròssec. El respecte a les lleis antigues correspon al que té de més profund la pietat humana; serveix també de coixí a la inèrcia dels jutges. Les més velles participen d'aquella feresa que s'escarrasaven a corregir; les més venerables són encara producte de la força. La major part de les nostres lleis penals, afortunadament potser, no atenyen sinó a una petita part dels culpables; les nostres lleis civils mai seran prou flexibles per adaptar-se a la immensa i fluida varietat dels fets. 

MARGUERITE YOURCENAR (1951) Memòries d'Adrià.